dimecres, 29 d’abril del 2015

3 ESO. Tema 11. El color


El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.




L'òptica del color.

Per comprendre el color com una sensació enviada i entesa pel cervell, és important comprendre com una ona electromagnètica (llum) es converteix en un impuls elèctric.
 

La llum viatja per l'espai en forma d'ones.  Aquestes ones estan formades per petites unitats d'energia anomenades quants.  En entrar un quant al globus ocular, travessa la còrnia i arriba al fons del globus ocular; la retina.  Es aquí on hi ha el receptors visuals, que son estimulats pels quants.
 

Els receptos visuals són unes cèl·lules amb dos pols que s'encarreguen de convertir la llum blanca en senyal elèctric per enviar-lo al cervell a través del nervi òptic.  Aquestes cel·lules s'anomenen bastonets (120 millions), que traduiexen el llum, i els cons que, que tradueixen el color (6 millions)







Sensació de color.

No tots els animals veuen el color com nosaltres.  La percepció del color depèn dels ulls i del cervell.
 

Absorció i reflexió.

Els objectes transmeten la sensació de color gràcies a les propietats físiques d'aquests.  Si un objecte absorbeix tota la llum blanca, es veure negre, si la reflecteix tota, se veure blanc, si només absorbeix determinades longituds d'ona de la llum, llavors se veure de color. 
 

2001 Espace Oddisey 

Lucy in the Sky with Diamonds 

Marc Rothko 


Link 

Exercici.  Pinta els cercles mes grans amb els colors primaris, començant i acabant amb el magenta.  Desprès pinta els secundaris i terciaris, i por últim afegeix blanc o negre per omplir els espais de dalt o abaix, afegint o treient saturació segons correspongui.




El color.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Tema 7. 2 ESO. Pepes.

2 ESO. Ninots de drap.






Pepes contemporaneas.

 









Exercici.  Disenya i construix una pepa de drap seguint les indicacions del tutorial.

dimarts, 21 d’abril del 2015

1 ESO. Tema 17. El Color.

1 ESO. Tema 12

La llum i el color



L'arc iris és un fenomen de la naturalesa molt interessant; anem a veure com és produeix aquest fenomen.
 


Quant un feix de llum blanca (la llum del sol), passa per una gota d'aigua (que actua com un vidre), la llum es descompon en colors.  A aquest efecte l'anomenen refracció.
   


Els colors de l'arc iris es veuen sempre en el mateix ordre:  vermell violaci, vermell, taronja, groc, verd, blau i blau violaci.  Aquest colors constitueixen l'anomenat espectre dels colors. 

El color d'un objecte és una sensació visual, es a dir, una impressió que es produeix al nostre cervell.

File:Ishihara 9.png 

Tots els objectes transmeten una sensació visual, això deu a la propietat que tenen les seves superfícies d'absorbir part de la llum blanca (aquesta propietat s'anomena absorció) i de reflectir la llum del color que veiem (reflexió).





Mescles de colors.

Els colors llum son els colors que s'obtenen a partir de la refracció de la llum blanca.  De tots els colors que veiem n'hi ha alguns de més importants que d'altres; són els anomenats colors bàsics.  Mesclant-los entre ells podem aconseguir tota la resta de colors.

- Llums primàris.  Sòn el blau, vermell i verd.  Amb aquests se poden obtenir tots els colors.
  - Lums secundàris.  Sòn el cian (llum blava més verda), magenta (llum blava més vermella), groc (llum vermella més verda).


 


Pigments de colors.  Les pintures son una mescla d'aglutinants pigments.  Els pigments són unes pólvores de colors que s'obtenen dels minerals, les plantes, o fins i tot artificials.  Els aglutinats són aquelles substàncies que fan que tinguin una consistència i siguin fàcils d'aplicar a les diferents superfícies.  Depèn del aglutinant, poden tenir pintures, llapis de colors, ceres, pastels, etc...

 

Pigments primàris.  Són el magenta, cian i groc.  Amb la mescla d'aquests colors s'obtenen tota la resta

Pigments secundaris.  A partir de la mescla dels pigments primaris a parts iguals, s'obtenen els pigments secundaris.  Aquests són el lila, verd i vermell. 

 

dilluns, 13 d’abril del 2015

1 ESO. Tema 16. Les xarxes modulars.

Una red modular es una estructura en la que se relacionan una serie de figuras iguales o semejantes. Esta estructura, generalmente geométrica, es como una malla ,de formas triangulares, rectangulares o derivadas, que cubren toda la superficie de la obra.
Llamaremos módulos a las figuras que se repiten y relacionan gracias a esa estructura modular.
 Podemos distinguir dos tipos de composiciones modulares, en relación a su complejidad:
 La redes modulares simples están formadas por la repetición de una sola figura, normalmente geométrica (triángulo, rectángulo, hexágono,...).
 Las redes modulares compuestas están formadas por varias figuras geométricas o por la superposición de varias redes modulares simples.

 
 Red modular compuesta formada por la mezcla de triángulos y cuadrados.

EL MÓDULO.
El módulo es la figura que se repite y relaciona con otras semejantes o iguales en una estructura modular. De este modo, utilizando un modulo sobre una red modular, obtendremos una composición modular.



El nivel de complejidad de un módulo puede ser muy variable. En algunas ocasiones nos resultará fácil distinguirlo y otras ocasiones nos resultará complicado aislar su forma y percibir su repetición.

Este módulo con forma de hoja se crea partiendo de un cuadrado. Para ello recortaremos una porción triangular a dos caras contiguas. Posteriormente giramos ambas porciones 90º hasta añadirlas a los otros dos lados del cuadrado.



 En este caso, la figura base para la construcción de un módulo con forma de paloma es un rombo. Extraeremos dos porciones triangulares que posteriormente añadiremos a las caras opuestas del rombo.



MOVIMIENTOS.
 Un módulo puede ser usado en distintas posiciones dentro de una red modular con el objetivo de dar dinamismo y movimiento al ritmo de la composición. Uno de los más usuales es el giro, junto al desplazamiento, y se emplea para crear algún tipo de simetría. Esto puede dar como resultado lo que se conoce como supermódulo; una figura más compleja, pero que tiene más atracción visual y por lo tanto nos resulta más fácil visualizarla y aislarla como forma independiente.

 En este ejemplo vemos como el módulo, además de alternar colores, cambia su situación en un sentido opuesto.

TRIDIMENSIONALIDAD.
 Con las composiciones modulares se pueden crear sensaciones de tridimensionalidad.

En este ejemplo vemos como un simple módulo, con forma de rombo, que alterna colores crea la sensación óptica de que estamos frente a una serie de cubos apilados.

   
TRANSFORMACIÓN DEL MÓDULO.
 En las composiciones modulares existe también la posibilidad de modificar progresivamente la forma del módulo respetando la estructura básica de la red modular.



Escher, un ejemplo de modulos complejos.





Como realizar un modulo

Exercici.

Has de realitzar un módul a partir d'un quadrat de 5 x 5, i despres calcar-lo tres vegades, retallar-les i aferrar-les per tal de veure que funciona com a xarxa modular.