L'animació tradicional va ser el procés que es va utilitzar per a la majoria de les pel·lícules de dibuixos animats del segle XX. Els fotogrames individuals d'una pel·lícula d'animació tradicional són les fotografies de dibuixos que són creats sobre paper. Per a crear la il·lusió de moviment cada dibuix difereix de l'anterior, mantenint els trets característics del personatge, objecte o fons que s'està animant.
El terme stop-motion s'utilitza per a descriure una tècnica l'animació basada en la manipulació física d'objectes reals tot fotografiant-los fotograma a fotograma per tal de crear la il·lusió de moviment i després muntant-los, com es fa amb el material rodat en cinema o vídeo, en una única pel·lícula.
L'animació de plastilina utilitza figures de plastilina o qualsevol altre material similar mal·leable per crear una animació pas a pas.
link
L'animació per ordinador és l'animació assistida per un ordinador (maquinari i programari), independentment de la tècnica emprada a priori. El terme és complex, ja que qualsevol tipus d'animació es pot acabar animant per ordinador. L'ús de maquinari i programari específic ha permès simplificar les antigues tècniques d'animació i n'ha facilitat la creació de noves. L'animació de gràfics en dues dimensions va ser la primera i encara s'utilitza, tot i que cada cop més, l'animació per ordinador tendeix a ser de gràfics en tres dimensions.
link
Exercici 1. Fes un "flipbook" amb "postit" o semblant. Per fer-ho segueix les instruccions d'aquest tutorial.
Exercici 2. Fes un "stop motion" amb una app de movil.
