1 ESO. Tema 11. El pla.

Com el punt i la línia, el pla és un element expressiu del llenguatge visual i s'utilitza per dibuixar formes.  Per poder dibuixar objectes amb el pla en limitem la forma amb un contorn.

El pla es pot definir com la porció de superfície limitada per una línia tancada.





Segons la seva forma, podem distingir dos tipus de plans:

- Els geomètrics, de formes regulars (triangles, quadrats, cercles...)
- Els orgànics, de formes lliures i irregulars

                  



La superfície sobre la qual dibuixem s'anomena suport, o pla suport.  És un pla i pot tenir moltes diferents.


 






El pla estructura l'espai.

- La llei de la balança, que consisteix a col·locar les formes més importants en el centre del suport i les menys importants repartides igualment a l'esquerra i a la dreta.






- La llei de compesació de masses, segons la qual les formes més importants se situen a la dreta o a l'esquerra i la resta es reparteix de manera que el conjunt produeixi un equilibri visual.





Valor expressiu del pla.

Quan el pla s'utilitza per construir imatges es converteix en un element expressiu de la forma.  Aquesta expressivitat depèn del contorn, de la mida del pla i de la seva col·locació a l'esplai.

 



El pla construix formes.

El pla pot definir figures i objectes per ell mateix.



El pla ombreja.

Podem separar les zones de llum i les zones d'ombra col·locant plans clars al costat de plans foscos.

 



El pla acoloreix. 

El color dels plans ens ajuda a identificar millor els objectes o formes que construïm.

 

Exercici.

Divideix la làmina en dues parts i realitza dos dibuixos amb les següents condicions;
Primer dibuix: Aplica la llei de la balança i utilitza formes geomètrique principalment.
Segon dibuix:  Aplica la llei de compensació de masses i utilitza formes orgàniques.

1 ESO. Tema 10. La línea.

La línia és un element gràfic que s'utilitza per construir formes i imatges, igual com el punt.  Quan un punt es posa en moviment deixa un traç i es converteix en una línia.  La línia és la representació gràfica de la trajectòria d'un punt en moviment.

Segons com sigui el seu traç la línia pot ser llarga, curta, contínua, discontínua, gruixada, fina, etc...

 

La línia a l'espai.

La línia divideix i compartimenta l'espai, per tant crea diferents zones i organitza l'espai.

Línias de tensió.

Son les línies imaginàries que uneixen els punts més destacats d'una imatge. 

 

  








Valor expressiu de la línia.

La línia és l'element configuratiu més expressiu, pot transmetre qualsevol idea o sentiment: calma, serenitat, dolor, alegria, etc. 

La línia configura imatges.

La funció principal de les línies és configurar formes que creen imatges. 

 

La línia ombreja.

Per fer ombres amb línies se agrupen aquestes creen entramats més o menys densos, segons el to d'ombra que se vulgui. 

  

La línia acoloreix. 

Seguint el mateix process que a l'ombrejat però amb línies de color s'aconsegueix zones de color. 

 

blu

Exercici 1.  Divideix la làmina de dibuix en quatre parts, a la primera fes una composició amb una línia continua que divideis i compartimente l'espai, a la segona utilitza entramats de línia per fer ombrejats, a la tercera fes una composició de línies de colors i al quart un dibuix on la línia ens suggereixi calma.

Exercici 2.  Dibuixa a la manera de Jean Michel Basquiat un personatge conegut, i mira de transmetre el caràcter d'aquest personatge amb el traçat de les línies.

video 1

video 2

Feines d'alumnes.

Tema 5. 2 ESO. Les mascares.

Una máscara es una pieza de material, generalmente opaco o traslúcido, usado sobre la cara. El material o materiales de los que puede estar constituida son oro, turquesa, hierro, barro cocido, cera, piedra, cuero, mimbre, piel de animales, caparazón de tortuga, vaina de hojas, liana trenzada, tela bordada o pintada, tejidos de lana, plástico, yeso, madera, papel, etc. Las máscaras se han utilizado desde la antigüedad con propósitos ceremoniales y prácticos.

Link






Les mascaras mexicanas

Arte de las máscaras populares mexicanas se refiere a la fabricación y uso de las máscaras para diversos bailes o ceremonias tradicionales en México. La realización de estas máscaras ya lleva algunos miles de años, de hecho ya eran utilizadas en los rituales durante la llegada de los Conquistadores españoles. Durante la época colonial los evangelistas trataron de usar las máscaras como instrumento para enseñar la religión católica a los aztecas, pero las autoridades coloniales intentaron prohibir ambas prácticas, sin obtener éxito. Después de la independencia, las máscaras y danzas tradicionales han logrado un sincretismo, las máscaras tradicionales han evolucionado en diferentes formas en la cultura popular, las cuales representan la historia mexicana, algunos ejemplos son la lucha libre. La mayoría de las máscaras son hechas de madera, algunas otras de cuero, cera, cartón, Papel maché y otros materiales. Las principales figuras que se realizan con las máscaras tradicionales incluyen Europeos (españoles, franceses, hacendados, etc.), Afromexicanos, ancianos, animales y seres fantásticos/ supernaturales, especialmente demonios/ el diablo.

Link