dibodib. blog de plàstica
diumenge, 2 de juny del 2013
dilluns, 27 de maig del 2013
3 ESO. Tema 13
La composició
Utilitzar de manera ordenada tots els elements del llenguatge visual a dins d'un espai bidimensional (pintura, dibuix, etc...) o tridimensional (escultura, arquitectura, etc...) ès el que s'anomena composició.
Per fer una bona composició és important tenir la inteció de fer-la. S'ha de tenir en compte la propia cultura i la propia percepció. L'espai compositiu i els elements que hi ha col·locats han de mantenir certa relació de mida, forma, color, distribució, etc. entre les zones lliures i les ocupades.
Compondre no és omplir un espai amb tots els elements fins a completar-lo, sinó distribuir i ordenar els objectes o les formes més apropiades, de manera que l'espai no ocupat en faciliti la lectura i ressalti aquesta organització.
La finalitat d'una composició es basa en la unitat, que implica que els elements estiguin col·locats segons la seva importància.
A una composició les formes i els colors iguals tenen tendència a entendre-les com un grup.
A una composició hi ha colors i formes que tenen més pes visual que d'altres, per exemple els colors càlids o les formes tancades.
Una composició té equilibri quan la força o atracció visual dels elements que hi apareixen es compensen. Per aconseguir ho hi han diferents criteris.
Llei de la balança. Consisteix a col·locar dues formes semblants en mida, color, etc., a la mateixa distància del centre.
Llei de la compensació de masses. Es tracta de buscar l'equilibri mitjançant el contrapès, relacionant formes de mida, color o significació diferent.
link
Utilitzar de manera ordenada tots els elements del llenguatge visual a dins d'un espai bidimensional (pintura, dibuix, etc...) o tridimensional (escultura, arquitectura, etc...) ès el que s'anomena composició.
Per fer una bona composició és important tenir la inteció de fer-la. S'ha de tenir en compte la propia cultura i la propia percepció. L'espai compositiu i els elements que hi ha col·locats han de mantenir certa relació de mida, forma, color, distribució, etc. entre les zones lliures i les ocupades.
Compondre no és omplir un espai amb tots els elements fins a completar-lo, sinó distribuir i ordenar els objectes o les formes més apropiades, de manera que l'espai no ocupat en faciliti la lectura i ressalti aquesta organització.
La finalitat d'una composició es basa en la unitat, que implica que els elements estiguin col·locats segons la seva importància.
A una composició les formes i els colors iguals tenen tendència a entendre-les com un grup.
A una composició hi ha colors i formes que tenen més pes visual que d'altres, per exemple els colors càlids o les formes tancades.
Una composició té equilibri quan la força o atracció visual dels elements que hi apareixen es compensen. Per aconseguir ho hi han diferents criteris.
Llei de la balança. Consisteix a col·locar dues formes semblants en mida, color, etc., a la mateixa distància del centre.
Llei de la compensació de masses. Es tracta de buscar l'equilibri mitjançant el contrapès, relacionant formes de mida, color o significació diferent.
link
dilluns, 20 de maig del 2013
1 ESO. Tema 15
El còmic
Un còmic o historieta il·lustrada[1] (popularment conegut com a tebeo per la difusió del 1917 al 1998 de la revista TBO), és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector, alhora que s'emporta una impressió estètica. Per a fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics. Will Eisner, teòric del còmic, també el definia com art seqüencial. Alguns dibuixants de còmic el consideren el "novè art".
link
Exercici
- Has de crear una tira de còmic de les anomenades "tires de premsa", com la d'en Garfield, utilitzant la següent aplicació. Tondoo. Ha de tenir un mínim de dues vinyetes i un màxim de cinc. El tema és l'esport.
Un còmic o historieta il·lustrada[1] (popularment conegut com a tebeo per la difusió del 1917 al 1998 de la revista TBO), és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector, alhora que s'emporta una impressió estètica. Per a fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics. Will Eisner, teòric del còmic, també el definia com art seqüencial. Alguns dibuixants de còmic el consideren el "novè art".
link
Exercici
- Has de crear una tira de còmic de les anomenades "tires de premsa", com la d'en Garfield, utilitzant la següent aplicació. Tondoo. Ha de tenir un mínim de dues vinyetes i un màxim de cinc. El tema és l'esport.
dijous, 18 d’abril del 2013
1 ESO. Tema 14
Famílies de colors.
Una manera fàcil de classificar els colors es per famílies cromàtiques, es a dir, aquells que se trobam aprop l'un de l'altre al cercle cromàtic.
També se pot variar la saturació o la lluminositat d'aquest colors, obtenin així un ventall encara més ampli de varietat cromàtica.
Un color es pot definir amb tres propietats: tonalitat, saturació i valor o lluminositat. (HSV)
Blaus, on al menys la mitat de la mescla és de color cian.
Vermells, on al menys la mitat de la mescla és de color vermell.
Grocs, on al menys la mitat de la mescla és de color groc.
Treballs d'alumnes.
Una manera fàcil de classificar els colors es per famílies cromàtiques, es a dir, aquells que se trobam aprop l'un de l'altre al cercle cromàtic.
També se pot variar la saturació o la lluminositat d'aquest colors, obtenin així un ventall encara més ampli de varietat cromàtica.
Un color es pot definir amb tres propietats: tonalitat, saturació i valor o lluminositat. (HSV)
- Tonalitat: es el tipus de color (vermell, groc, blau, taronja...) ho podríem definir segons la posició del cercle de color.
- Saturació: Es la puresa que té un color, un exemple de color saturat seria un vermell intens i un color poc saturat un gris.
- Valor o lluminositat: Aquí definim lo clar o fosc que es un color.
Blaus, on al menys la mitat de la mescla és de color cian.
Vermells, on al menys la mitat de la mescla és de color vermell.
Grocs, on al menys la mitat de la mescla és de color groc.
Treballs d'alumnes.
dilluns, 8 d’abril del 2013
1 ESO. Tema 13
Mescles de colors.
Els colors llum son els colors que s'obtenen a partir de la refracció de la llum blanca. De tots els colors que veiem n'hi ha alguns de més importants que d'altres; són els anomenats colors bàsics. Mesclant-los entre ells podem aconseguir tota la resta de colors.
- Llums primàris. Sòn el blau, vermell i verd. Amb aquests se poden obtenir tots els colors.
- Lums secundàris. Sòn el cian (llum blava més verda), magenta (llum blava més vermella), groc (llum vermella més verda).
Pigments de colors. Les pintures son una mescla d'aglutinants i pigments. Els pigments són unes pólvores de colors que s'obtenen dels minerals, les plantes, o fins i tot artificials. Els aglutinats són aquelles substàncies que fan que tinguin una consistència i siguin fàcils d'aplicar a les diferents superfícies. Depèn del aglutinant, poden tenir pintures, llapis de colors, ceres, pastels, etc...
Pigments primàris. Són el magenta, cian i groc. Amb la mescla d'aquests colors s'obtenen tota la resta
Pigments secundaris. A partir de la mescla dels pigments primaris a parts iguals, s'obtenen els pigments secundaris. Aquests són el lila, verd i vermell.
Els colors llum son els colors que s'obtenen a partir de la refracció de la llum blanca. De tots els colors que veiem n'hi ha alguns de més importants que d'altres; són els anomenats colors bàsics. Mesclant-los entre ells podem aconseguir tota la resta de colors.
- Llums primàris. Sòn el blau, vermell i verd. Amb aquests se poden obtenir tots els colors.
- Lums secundàris. Sòn el cian (llum blava més verda), magenta (llum blava més vermella), groc (llum vermella més verda).
Pigments de colors. Les pintures son una mescla d'aglutinants i pigments. Els pigments són unes pólvores de colors que s'obtenen dels minerals, les plantes, o fins i tot artificials. Els aglutinats són aquelles substàncies que fan que tinguin una consistència i siguin fàcils d'aplicar a les diferents superfícies. Depèn del aglutinant, poden tenir pintures, llapis de colors, ceres, pastels, etc...
Pigments primàris. Són el magenta, cian i groc. Amb la mescla d'aquests colors s'obtenen tota la resta
Pigments secundaris. A partir de la mescla dels pigments primaris a parts iguals, s'obtenen els pigments secundaris. Aquests són el lila, verd i vermell.
3 ESO. Tema 12
El color.
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
L'òptica del color.
Per comprendre el color com una sensació enviada i entesa pel cervell, és important comprendre com una ona electromagnètica (llum) es converteix en un impuls elèctric.
La llum viatja per l'espai en forma d'ones. Aquestes ones estan formades per petites unitats d'energia anomenades quants. En entrar un quant al globus ocular, travessa la còrnia i arriba al fons del globus ocular; la retina. Es aquí on hi ha el receptors visuals, que son estimulats pels quants.
Els receptos visuals són unes cèl·lules amb dos pols que s'encarreguen de convertir la llum blanca en senyal elèctric per enviar-lo al cervell a través del nervi òptic. Aquestes cel·lules s'anomenen bastonets (120 millions), que traduiexen el llum, i els cons que, que tradueixen el color (6 millions)
Sensació de color.
No tots els animals veuen el color com nosaltres. La percepció del color depèn dels ulls i del cervell.
Absorció i reflexió.
Els objectes transmeten la sensació de color gràcies a les propietats físiques d'aquests. Si un objecte absorbeix tota la llum blanca, es veure negre, si la reflecteix tota, se veure blanc, si només absorbeix determinades longituds d'ona de la llum, llavors se veure de color.
2001 Espace Oddisey
Lucy in the Sky with Diamonds
Marc Rothko
Link
.JPG)
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
L'òptica del color.
Per comprendre el color com una sensació enviada i entesa pel cervell, és important comprendre com una ona electromagnètica (llum) es converteix en un impuls elèctric.
La llum viatja per l'espai en forma d'ones. Aquestes ones estan formades per petites unitats d'energia anomenades quants. En entrar un quant al globus ocular, travessa la còrnia i arriba al fons del globus ocular; la retina. Es aquí on hi ha el receptors visuals, que son estimulats pels quants.
Els receptos visuals són unes cèl·lules amb dos pols que s'encarreguen de convertir la llum blanca en senyal elèctric per enviar-lo al cervell a través del nervi òptic. Aquestes cel·lules s'anomenen bastonets (120 millions), que traduiexen el llum, i els cons que, que tradueixen el color (6 millions)
Sensació de color.
No tots els animals veuen el color com nosaltres. La percepció del color depèn dels ulls i del cervell.
Absorció i reflexió.
Els objectes transmeten la sensació de color gràcies a les propietats físiques d'aquests. Si un objecte absorbeix tota la llum blanca, es veure negre, si la reflecteix tota, se veure blanc, si només absorbeix determinades longituds d'ona de la llum, llavors se veure de color.
2001 Espace Oddisey
Lucy in the Sky with Diamonds
Marc Rothko
Link
.JPG)
diumenge, 7 d’abril del 2013
1 ESO. Tema 12
La llum i el color
L'arc iris és un fenomen de la naturalesa molt interessant; anem a veure com és produeix aquest fenomen.
Quant un feix de llum blanca (la llum del sol), passa per una gota d'aigua (que actua com un vidre), la llum es descompon en colors. A aquest efecte l'anomenen refracció.
Els colors de l'arc iris es veuen sempre en el mateix ordre: vermell violaci, vermell, taronja, groc, verd, blau i blau violaci. Aquest colors constitueixen l'anomenat espectre dels colors.
El color d'un objecte és una sensació visual, es a dir, una impressió que es produeix al nostre cervell.
Tots els objectes transmeten una sensació visual, això deu a la propietat que tenen les seves superfícies d'absorbir part de la llum blanca (aquesta propietat s'anomena absorció) i de reflectir la llum del color que veiem (reflexió).
L'arc iris és un fenomen de la naturalesa molt interessant; anem a veure com és produeix aquest fenomen.
Quant un feix de llum blanca (la llum del sol), passa per una gota d'aigua (que actua com un vidre), la llum es descompon en colors. A aquest efecte l'anomenen refracció.
Els colors de l'arc iris es veuen sempre en el mateix ordre: vermell violaci, vermell, taronja, groc, verd, blau i blau violaci. Aquest colors constitueixen l'anomenat espectre dels colors.
El color d'un objecte és una sensació visual, es a dir, una impressió que es produeix al nostre cervell.
Tots els objectes transmeten una sensació visual, això deu a la propietat que tenen les seves superfícies d'absorbir part de la llum blanca (aquesta propietat s'anomena absorció) i de reflectir la llum del color que veiem (reflexió).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)